Sempre hem fugit d’utilitzar el terme itinerari en la nostra acció orientadora;  la persona que no aconsegueix transitar-lo se sent fracassada, frustrada, ja que si escull un camí que per circumstàncies després no pot seguir tendeix a pensar que la culpa és seva i no del recorregut; perquè porta a parlar dels lineals i els no lineals com si calgués justificar que els segons no són pitjors que els primers; perquè es pot utilitzar com a sinònim de trajectòria quan no ho és. 

En un món on l’única constant és el canvi accelerat, on la incertesa és allò del que podem estar més segures, on la complexitat existent dificulta fer efectives les decisions i l'ambigüitat prendre-les, utilitzar una metàfora que no contempla la societat del caos en la que vivim pot suposar guiar a massa persones participants en processos d’orientació a carrerons sense sortida, tot i que evidentment la voluntat no sigui aquesta. La vida no te un full de ruta exacte que si seguim ens portarà a bon port. La immensa majora de situacions de vida actuals fan que, si hi hagués un full de ruta, quedaria obsolet al dia següent de la seva primera edició.  

En una societat del caos, utilitzar la metàfora dels itineraris, o assumir que el concepte no és una metàfora sinó un procés a desenvolupar a través de l’orientació condueix a aquells que no naveguen en aigües tranquil·les a un sentiment de derrota. Curiosament, el significat de derrota en llenguatge mariner estableix la diferència entre el rumb i la trajectòria que ha seguit en realitat la embarcació. És a dir, entre la direcció prevista del vaixell sense tenir en compte l’efecte del vent, de les corrents, o de les onades – sense tenir en compte l’efecte del context - i el seu curs real, que evidentment ha estat condicionat i modificat per aquest context.  

A la societat del caos, centrar-se en la singladura del dia a dia, en construir un present millor amb direcció però sense camí possibilita paradoxalment avançar de forma més estable. No existeix un full de ruta per a l’èxit i si existís no seria lineal. Sí hi ha una forma de navegar que permet ser més operatiu quan les circumstàncies de vida són difícils o incertes, que possibilita marcar un ritme d’acció apropiat a les condicions existents tenint cura de la salut mental i incidir no només en la pròpia situació de vida, sinó també en la de la comunitat i el planeta – ni que només sigui perquè sense planeta no hi ha comunitat i sense comunitat no hi ha realització personal -. 

Aquí és on es situa el model d’orientació Navegar en Llibertat dissenyat a la Fundació Fem Pedagogia: competències, hàbits i col·laboració per navegar en direcció a l’emancipació personal, l’equitat social i l’ecologisme en situacions de vida caracteritzades pel caos. Durant els propers mesos anirem compartint més sobre la metàfora, el procés, les eines del model i els resultats de la seva posada en pràctica.